Les espurnes quasi mortes no brillen però tampoc moren

Les espurnes

i les xispes

que habitualment

sortien

avui neixen

quasi mortes,

perquè les presons

i les prohibicions

recolzades amb la força

pràcticament destrossa

la possible raó i arguments

dels qui només

són valents

en la foscor,

en l’opressió:

i és per això

que EM NEGO A SER

SEVA, A SER PART

DEL SEU ATAC,

DE L’ALIMENT

A LA POR ALS MEUS ULLS.

Perquè ells no poden

si amb la paraula

m’escapo

i em reefermo

com el primer dia:

en l’essència,

en el somni

i energia.

Perquè el millor

està per venir.

I perquè, elbiro

un futur

on siguem lliures

individualment

i col·lectivament,

i on la República

s’imposa

als qui ara la castiguen.

PD1: perquè els ara rebels

ens tallarem els cabells,

o no,

i construirem altres cels.

PD2: Visca la República Catalana !!*!!

Firma: Txll NIISS

Pseudònim: Txell Niiss.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dedicatòria: Dedico aquesta poesia tots els qui estan injustament a presó i a les seves famílies i amics, als qui estan exiliats i a les seves famílies i amics (també per el mateix motiu), a tots els ciutadans de la República Catalana, a aquest meravellós país al que tant estimo i com no i sobretot a la meva família per està allà i ser com són, i també als amics.

Txll NIISS